Expressar obligació en francés

Com ja n'hem parlat nombroses vegades, la recepta és un text instructiu, per la qual cosa s'utilitza l'obligació per tal de donar eixes ordres. Farem ara un repàs de les diferents estructures que ens ofereix el francés per a expressar-la. En aquesta unitat ens centrarem principalment en l'expressió de l'obligació amb l'estructura impersonal Il faut, com ja haureu vist també en el PechaKucha que us he penjat en la pàgina de vídeos. Tanmateix, en unitats anteriors ja havíem vist altres estructures com el verb devoir + infinitiu i per descomptat, l'imperatiu. Farem ara un repàs de les tres estructures, per tal que pugueu emprar-ne les tres correctament a l'hora de redactar la vostra recepta.

   Il faut 

Es tracta d'una forma impersonal que es pot construir amb infinitiu o amb la conjunció que + subjuntiu (oració subordinada completiva)

Exemples:

Il faut cuire les œufs   

Il faut que vous cuisiez les œufs


   Verb devoir

Amb el verb devoir conjugat + infinitiu formarem una perífrasi verbal que té un valor d'obligació (també pot expressar probabilitat). Com vegeu, el verb devoir funciona com el verb deure en valencià.

Exemples:

Vous devez éplucher les pommes de terre

Tu dois battre doucement les œufs 


   Mode imperatiu

Segons el grup a què pertanyen, els verbs prenen diferents desinències per a formar l'imperatiu. Ací teniu un petit quadre resum sobre la formació del imperatiu en francés.

MODE IMPÉRATIF
	1er groupe	2ème groupe	3ème groupe
Infinitif	Parler	Finir	Mettre
Impératif 2ème personne	parle	finis	mets
Impératif 1ère personne pluriel	parlons	finissons	mettons
Impératif 2ème personne pluriel	parlez	finissez	mettez

Evidentment, per a la redacció de la nostra recepta utilitzarem la forma de cortesia, és a dir, l'imperatiu de segona persona de plural.

Exemples:

Poêlez les oignons à feu doux.

Montez les blancs d'œufs en neige ferme.

Els plats més emblemàtics de la cuina francesa

Tothom coneix els crêpes, el foie gras i fins i tot ha escoltat dir que els francesos, com nosaltres, també mengen caragols (en el seu cas amb mantega i julivert), però la cuina francesa ofereix molt més que això.

Altres plats que coneixerem ràpidament si viatgem a França són la Quiche Lorraine i el Croque-Monsieur, que trobareu pràcticament en totes les boulangeries o brasseries.

Hi ha una altra especialitat que no és coneguda fora de França i que tanmateix després agrada a tothom: les Galettes Bretonnes, au sarrasin o au blé noir (qualsevol dels noms és adequat). Es tracta d'una especialitat de la Bretanya francesa, són crêpes (una mica més grans) fets amb aigua en comptes de llet i amb farina de fatjol (blat negre) i van farcits d'ingredients salats; la més classica és la completa amb pernil dolç, formatge i un ou.

Galette au sarrasin

Altres plats molt senzills de fer a casa i que sempre agraden a tothom són el Gratin Dauphinois (ideal per a acompanyar un filet o un entrecot) i el Hachis parmentier (una espècie de lasanya de puré de creïlles i carn picada).

Gratin Dauphinois

Entre els plats més tradicionals tenen la Blanquette de veau, el Boeuf bourguignon, la Bouillabaisse, el Coq-au-vin, el Pot au feu i el Cassoulet (típic de la regió dels nostres corresponsals: l'Occitanie). Tots són plats de cullera i carn, tret de la Bouillabaisse, que és una sopa de peix típica de la Provença francesa.

Cassoulet

Per últim, cal fer menció d'alguns plats molt coneguts que els francesos adoren perquè a més són molt conviviaux (podríem traduir aquesta paraula per amé, fraternal o amistós) i ja hem dit que els encanta menjar amb els amics o la família. Serien la Fondue Bourguignonne (de carn i diverses salses), la Fondue Savoyarde (de formatges i pa) i la Raclette, que és menys coneguda fora de França, però molt divertida també per a compartir-la amb els amics.

Raclette

Els àpats del dia a França

Le petit-déjeuner (ou petit déj)

Per al desdejuni, els francesos prenen normalment café, café amb llet, te o xocolata calenta i pa (comprat a la boulangerie de matí) amb mantega i melmelada (tartines), sovint feta a casa. També, per descomptat, poden menjar iogurt, suc de fruites o llet amb cereals.

Els diumenges de matí, els francesos solen comprar a part de la baguette, croissants, brioches i napolitanes de xocolata (pain au chocolat).

Le déjeuner

A migdia prenen el dinar (déjeuner), que a més a més sol ser a migdia de de veritat, com a molt tard a la una. Com nosaltres mengen més pel dinar que pel desdejuni, normalment un entrant (embotits o ensalada), un plat (sovint de carn), formatge amb pa i les postres. Sobre tot beuen aigua, mineral o de l'aixeta.  Normalment prenen café a la fi del dinar. 

Le dîner

No hi ha gran diferència amb l'àpat del migdia. El sopar és menys abundant i de vegades prenen vi o cervesa en comptes d'aigua. A la fi, en lloc de café és més habitual prendre una infusió.

L'apéritif (ou l'apéro)

L'aperitiu és tot un ritual a França. Si sou invitats a dinar, és impensable passar a taula sense fer abans l'aperitiu. En França és més important el que es beu que el que es menja per a l'aperitiu. Normalment s'ofereix Porto, Martini, cervesa, suc de fruites o el famós Kir, una barreja de vi blanc i crème de cassis (crema de grosella). L'aperitiu se sol acompanyar de cacauets, olives o creïlles. No és estrany tampoc ser invitat només a fer l'aperitiu i no a sopar.

Els francesos adoren aquest ritual i es diu que 9 de cada 10 fan l'aperitiu com a mínim una vegada a la setmana, encara que alguns el practiquen almenys una vegada al dia!

Ací us deixe un vídeo explicatiu sobre l'aperitiu:

El pronom feble "en"

De les estructures lingüístiques que treballarem durant aquesta unitat didàctica, el pronom feble "en" és potser la més estranya per als castellanoparlants, ja que és un pronom que no existeix en castellà. Es tracta d'un pronom molt característic tant del valencià, com del francés, que cal comprendre i emprar correctament.

Realment no té tanta complicació i a més a més encara serà més fàcil per a nosaltres, que aprenem el francés i el valencià, atés que s'utilitza de la mateixa manera en ambdues llengües. Una vegada comprés en una llengua, ja podeu utilitzar-lo en ambdues.

El pronom "en" pot realitzar diverses funcions de substitució, però nosaltres, en aquesta unitat, ens ocuparem de la funció de substitució del complement directe indeterminat o quantificat.

Ací us deixe un quadre resum sobre l'utilització del pronom "en". Espere que siga clarificador! 

EL PRONOM EN: FUNCIÓ PARTITIVA
EN VALENCIÀ	EN FRANCÉS
Substitueix un nom indeterminat	Substitueix un nom introduït per l’article partitiu
Hi ha farina? Sí, n’hi ha en l’armari.	Est-ce qu’il y a de la farine? Oui, il y en a dans le placard.
Substitueix un nom quantificat
Tenim pomes? Sí, n’hi ha quatre. En tenim prou.	Est-ce qu’on a des pommes? Oui, il y en a quatre  On en a assez.

Gastronomia, cinema i... literatura

La cuina és part del patrimoni cultural de qualsevol societat. El cas de la França posa encara més en relleu aquest fet. L'amor per la gastronomia és sens dubte un dels trets identitaris de la seua societat. Els francesos s'apassionen per allò que mengen, per allò que beuen i per com ho fan. I quan dic els francesos no parle només dels adults, els joves practiquen també aquesta passió. De vegades poden ser vertaders rituals, com per exemple, "l'appéro" o una "soirée crêpes". Si déiem que en França es presenta el plat de formatges a la fi del menjar, no és tan sols una cosa dels grans restaurants o del dinar dels diumenges. En el restaurant universitari trobareu el xicotet plat de formatge inclòs en el menú, és una qüestió de tots els dies i de tothom.

Lògicament, en el cine o en la literatura es reflectix aquesta característica de la societat francesa. Per tant podem trobar nombroses pel·lícules, el argument de les quals gira entorn la gastronomia. Però, totes aquestes pel·lícules no seran només franceses, la imatge de la França de l'haute cuisine es coneix a tot el món i existixen moltes pel·lícules americanes sobre aquesta temàtica.

Per si de cas voleu endinsar-vos una mica més en eixe món, us recomane algunes pel·lícules (per a visualitzar en francés!) que, sense ser obres d'art, són entretingudes i giren entorn a aquesta temàtica.

Imatge © Disney 

Ratatouille, Pixar (2007): L'opció més senzilla, encara que siga americana, és entretinguda i fàcil d'entendre. 

Imatge © Allocine 

Les Saveurs du palais, de Christian Vincent (2012): Pel·lícula francesa que ficciona una història real, la de la cuinera personal de François Mitterrand.

Imatge © Allocine

Les Recettes du Bonheur, de Lasse Hallström (2014): També americana, però és una pel·lícula emotiva i molt bonica. Una barreja de cultures molt interessant.

Imatge © Le Dilettante libraire

Ensemble, c'est tout, de Anna Gavalda: Finalment, pels què vos agrade llegir, vos recomane aquest llibre. La gastronomia no és la temàtica cabdal, però és una història preciosa de com l'esser humà sempre pot reinventar-se i com podem avançar donant-nos suport els uns als altres. El goig de gaudir de la taula, del vi, del menjar en companyia hi és present i hi ha capítols on podem tancar els ulls i tastar amb els personatges el que mengen en el seu pícnic a la vall del Loira. Trobareu també una versió cinematogràfica que vos desaconselle ferventment, només destrossarà la història.

El lèxic de la cuina

El lèxic és sempre una part important de qualsevol unitat didàctica d'una llengua estrangera, però es pot dir que la temàtica d'aquesta unitat fa encara més important el lèxic. Podem dir que es tracta de terminologia més especifica. La terminologia és el conjunt de termes o paraules que s'utilitzen en una ciència, en una tècnica o en qualsevol especialitat. Son paraules més especialitzades que moltes vegades no coneixen els parlants de la llengua si no són experts en eixa especialitat.

És per això que vull que coneixeu una eina molt útil quan es tracta de terminologia: el Termcat. El Termcat és un centre de terminologia de la llengua catalana que s'ocupa d'"elaborar", perquè entengueu, els nous termes de cada especialitat.  Es tracta de garantir que hi haja una paraula en català per a qualsevol concepte o objecte de tots els sectors de coneixement. A més a més, qualsevol paraula que hi busqueu la trobareu traduïda a diverses llengües, entre elles, el francés, cosa que el fa encara més útil per a nosaltres.

Ací us deixe l'enllaç al seu Argot culinari i gastronòmic. A més a més, i com és veritat que de vegades hi ha variacions entre el lèxic valencià i català, també us deixe aquest fantàstic Vocabulari visual de l'alimentació de l'AVL, "Amb molt de gust", que també està traduït al francés i al castellà. Amb aquestes dues eines és impossible que hi haja una paraula que no trobeu!

Tasca final

Hola a tots i a totes!

Ja n'hem parlat a classe, però volia deixar-vos ací un resum detallat de la tasca final que desenvolupareu en aquesta unitat didàctica. Així el tindreu sempre a l'abast per a consultar-lo. Aprofitaré també per a deixar-vos un parell de consells a l'hora de realitzar-la.

Doncs com tots sabeu ja, la temàtica d'aquesta unitat didàctica és la gastronomia i com que nosaltres estem en una classe de llengua, per descomptat, com ja vam veure en l'entrada anterior del quadern de bitàcola, treballarem un tipus de text molt concret: la recepta.

Però, la tasca final d'aquesta unitat no és la redacció d'un text escrit, sinó la gravació d'un text oral, és a dir, que heu de fer una "vídeorecepta". Pense que és una activitat molt divertida i entretinguda, a més a més podeu demanar ajuda a la família i pasar una estona molt agradable cuinant junts. 

Heu d'organitzar-vos en grups de 4 o 5, així serà molt més fàcil. Podeu tenir, per exemple, un cuiner, un auxiliar de cuina, un presentador i un càmera. Heu de triar una recepta tradicional de la nostra contrada, per favor, spaguetti no!! La idea és que els corresponents de Perpinyà coneguen millor la nostra regió i cultura.

Haureu d'editar el vídeo perquè no siga massa llarg i posar almenys el títol amb el nombre de la recepta. Hi ha diferents programaris per a realitzar l'edició de vídeos, però em sembla que amb l'edició de vídeos de YouTube serà prou.

Ací vos deixe un tutorial per a editar vídeos en YouTube i consells pràctics per al moment de la gravació, espere que vos siguen útils.

Com s'escriu una recepta?

Per a elaborar la tasca final és important tindre molt clar les característiques cabdals del text que hem d'escriure. En aquest cas, atesa la temàtica de la nostra unitat didàctica és clar que el tipus de text que redactarem és una recepta. La finalitat de la recepta sempre és la mateixa, que qualsevol puga cuinar allò que hi hem explicat, i per això és important conéixer les característiques d'aquest tipus de text.

Una recepta és un text instructiu. Els textos instructius serveixen per a dirigir o aconsellar i, per tant, aconseguir del receptor del missatge alguna resposta. Si hi pensem una mica, de segur trobarem molts exemples... a veure... Clar!! Els llibres d'instruccions, els prospectes de medicaments, els llibres de cuina..., però també les instruccions que dona, per exemple, l'entrenador de futbol.

L'estructura de la recepta ha de ser molt senzilla perquè s'entenga fàcilment. Necessitarem:

1. Un títol, amb el nom de la recepta ben clar.
2. Un llistat d'ingredients.
3. Un llistat d'indicacions molt clares numerades.

A més a més, hi podem incloure altres dades com el temps de cuina o preparació, dificultat de preparació, llistat d'utensilis necessaris, consells de presentació, etc. i per descomptat imatges. Les imatges són sempre de gran ajuda a l'hora de comprendre les instruccions que ens dona el text.

Espere que ja tingueu clar com ha de ser el text que heu de redactar, sinó ací teniu un vídeo en francés molt interessant que fa un repàs de totes les indicacions que vos he donat.

El Rosselló: una regió plena d'història

Per a començar, i abans d'endinsar-nos per complet en matèria, caldria conéixer una mica la regió dels nostres corresponents. Ells viuen al Rosselló, a la ciutat de Perpinyà més concretament, que es troba a l'altre costat dels Pirineus i la llengua històrica de la seua regió és el català. De segur que no tothom haurà escoltat parlar-ne i que per a molts sonarà molt estrany parlar en català amb francesos.

El Rosselló (en francés Roussillon) es una regió històrica de França que correspon a l'antic comtat del Rosselló. EN 1659 França i Espanya van posar fi a la Guerra de Trenta Anys mitjançant el Tractat dels Pirineus(1659). Com a conseqüència d'aquest tractat Espanya va cedir a França el comtat del Rosselló. 

Aquesta regió pertany hui en dia al departament francés anomenat Les Pyrénées-Orientales de la regió Occitanie i la ciutat més important n'és Perpinyà.

                                                                      

by Jfblanc (Wikimedia - Commons)

SEGLE XXI

by NEKTO (Wikimedia - Commons)

SEGLE XII

Com podeu imaginar, son moltíssims els vestigis d'eixe passat que hi podem trobar. A tall d'exemple el castell de Perpinyà és el "Palau dels Reis de Mallorca". Les festes, les tradicions, la gastronomia encara mostren les arrels d'aquesta regió. Per a conéixer-ne una mica més, ací teniu un vídeo en francés sobre la "Catalunya francesa".

💜💛 E-Twinning: Amor a primera vista

Ja vos he dit en la meua presentació que sóc una apassionada de les llengües, així que com no havia de enamorar-me d'aquest projecte? No sé si el coneixeu, però estic segura que a vosaltres també vos corprendrà.

Vos sona Erasmus+? Segur que sí, Erasmus+ és el programa de la Unió Europea en matèria d'educació, formació, joventut i esport. Doncs eTwinning en forma part amb l'objectiu de promoure i facilitar el contacte, el intercanvi d'idees i el treball en col·laboració entre professorat i alumnat dels països que hi participen. Com? Mitjançant les TIC! Ja tenim tots els ingredients per a la recepta perfecta!

Amb els companys eTwinning farem un viatge per la seua cultura i per la nostra; practicarem la llengua comuna i la que no ho és; treballarem tots junts en el nostre TwinSpace, d'ells i de nosaltres: aprendrem a utilitzar les TIC per a comunicar-nos, per a compartir informació i, per què no, també per a passar una estona agradable amb ells. 

I qui són ells? Doncs xics i xiques com vosaltres, d'un institut del Rosselló, a França. Amb ells ens endinsarem en la xarxa eTwinning des dels dos extrems del territori de parla catalana.

Per tindre èxit només fa falta ganes d'aprendre, de gaudir i de noves experiències.

Acompanyeu-me!